Essai D’analyse Macrostructurelle Et Microstructurelle (polysémie, Synonymie Et Néologie) De Dix Dictionnaires Kabyles.
2016
Autre
Langue Et Culture Amazighes [924]

Université Mouloud Mammeri - Tizi Ouzou

I
Imarazene, Fahem

Résumé: Di tazwara, ur nezmir ara neẓrew taɣult n usnulfawal qbel ma ad d-nɛeddi ɣef useknawal. Aṭas n yimawalan i d-yeffɣen ilmend n teqbaylit azal n 228 n yiseggasen-aya. Ɣef waya i nra di tazwara ad nissin qbel talliyin n useknawal n teqbaylit ; s tmussni n wid iten-ixedmen, tarrayin i s-way-s ttwaxedmen ? Ma nga daɣen aserwes gar yal Amawal akked umawal n Dali amer ahat ad d-naff tagetnamka d tmegdiwt gar-asen neɣ ahat dayen i yellan deg wa ara naff deg wayeḍ ? Ar taggara, ad neɛreḍ ad nwali deg yimawalen n teqbaylit ma yella-d usekcem n yiwalnuten, amek i d-ttwasnullfan wawalen-a ? Akken ad d-nerr ɣef yesteqsiyen-a, nessugen-d kra n turdiwin : imusnawen n useknawal bḍan taɣult-a ɣef kradet n talliyin, xas akken nekkni deg wammud-agi-nneɣ yezmer ad d-naff ugar ; Ma nwala belli wid i iqedcen deg wannar-a ur llin d imusnawen n taɣult-a, yezmer ahat xas akken ixeddimen-nsen ur mmiden ara maca qerben. Daɣen mi ara nexdem aserwes gar yal Amawal akked Dali iban akka ad d-yili wefran n wawalen axater yezmer ad d-naff tagetnamka d tmegdiwt ; Amer ahat wid i d-ixedmen imawalen imaynuten, ssawḍen ufan-d tarrayin timaynutin ama n usileɣ n yimawalen d yiwalnuten i d-gren ar daxel. Deg yixef amenzu n leqdic-agi-nneɣ ; nessaweḍ nesbadu-d ismawen n talliyin n useknawal i fkan yimaẓrayen i aɣ-yezwaren ar teẓrewt n taɣult-a (Bunfur, Buyeḥya, Mennana, Ɛelyan, ...). Maca di tazwara, ahat ismawen i asent-fkan, ireṣṣa kan ɣef wudem anaktan n wid iten-ixedmen, ismawen n talliyin iɣef mwatan imaẓrayen-a d ti : (tamyalalt, tantalant, tatnugrafit, tussnant). Tis snat, ismawen-a, ttunefken akk i yiseknawalen n tmaziɣt (ama di Lezzayer ; ama di tmura timaziɣin-niḍen bḥal Lmeṛṛuk). Nekkni ihi nettwali s tmuɣli-nniḍen, acku nmuqel udem ussnan n leqdicat-a ; Amek i tt-wasulɣen yimawalen-a, d acu n umaynut i d-yuwi wa ɣef wa. Ihi ar taggara n yixef-agi amenzu nufa-d belli taɣult n useknawal n teqbaylit nezmer ad tt-nebḍu ɣef ukkuzet n talliyin : aseknawal irayan (1877-1871) ; Segmi ahat i tikkelt tamenzut ara d-yili useqdec n ugemmay alaṭini ilmend n tira n teqbaylitt, aladɣa di taɣult-a n useknawal, xas akken yezmer lḥal llan yimawalen n teqbaylit uqbel tallit-a maca ur urin ara s tlaṭinit neɣ ugar ur d-banen ara deg wannar. Tis snat ad d-naweḍ ar tallit i wumi nsemma aseknawal irasnilsan (1872-1900) ; Segmi imseknawalen ur fkin ara aṭas azal i usbadu n tkecmin imi ttaken-d kan iknawen-nsent ama di teqbaylit ama di tefransist neɣ tibaduyin-a ttarrant-d kan ɣef yiwen usteqsi azwaran di tesleḍt taseknawalt (D acu i d anamek n wawal di tutlayt n win i steqsan ? ), deg umedya daɣen ulac imedyaten, daɣen ur d-ttaken ara imecraren i iwatan akken ad yeɛqel yimeɣri (taggayt, tugmaẓart,..) n tukcimt-nni, rnu ɣer waya lexsas n useqdec n yimedyaten akken ad nwali aseqdect n tukcimt-a deg yinaw s timmad-is d awal. Tis kraḍ, ad d-nessiweḍ ar tallit n useknawal atnugrafi (1901-1969) ; segmi imseknawalen i d-ixedmen imawalen-a fkan azal aṭas i usbadu n wawalen i icudden aladɣa ar tɣerma ar yedles akked ddin. Di tallit-a imseknawalen, ad ten naf yella wanda i sxedmen kra n yimecranen, yella wanda daɣen ara naff imecranen-a ur d-ttunefken ara i wamur-niḍen n tukcimin. Di tallit taneggarut ad d-nessiweḍ ar useknawal asdawan (usnan) (1970 ar tura), segmi imseknawalen n tallit-a ur qqimen ara kan deg ugmar n wammud azwaran meḥsub alqaḍ n wawalen yellan, maca walan lexsa i yerzan amawal n teqbaylit sumata kkren ufan-d tarrayin i s-way-s ara d-awin iwalnuten ara isemmden ilem yellan deg umawal, neɣ ugar n waya bɣan ad fken udem amiran neɣ atrar i taɣult n useknawal d umawal n teqbaylit di sin, deg umedya Amawal n tmaziɣt tartar i yura Mulud At Mɛemmer netta akked yinelmaden-is. Deg yixef wis sin, neẓrew tarrayin i yessexdem yal amseknawal deg umawal-ines ; ayen icudden s umata ar ugerwisem n yal Amawal ; s teẓrewt n yimecranen i yellan deg ugbur n tidimɣert : Tizwar, igerwismen, tukcimin : akked yimecranen ara naf di tidimmẓit n yal Amawal : Tukcimt, tirawalt, tira tamsislant, taggayt, tagmuẓar, ticṛent, tabadut asmedyet. Llan yimawalen d ikradwalen am umawal n (Paradis) akked win n (Brosselard), Llan daɣen imawalen d isinwalen am yimawalen i yexdem : (Creusat, Olivier, Huyghe, Dallet, Haddadou), Ala yiwen n umawal aynutlayan i d-yettwaxedmen ilmend n teqbaylit (Bouamara). Deg yixef-a daɣen, nwala-d anerni n tiriɣtan n yal Amawal seg tallit ar tayeḍ, meḥsub i taluft-a nezmer ad d-nemmeslay ɣef snat n temsal imi ahat di kra n yimawalen aṭas n yisebtaren ara d-tafeḍ ur tettwabrez ara tira-nsen neɣ ahat deg yiskilen i smersen yimseknawalen-a ilmen-d n yimesla acku yal Amawal neɣ sin neg ugar yettwaxdem imir ɛla ḥsab n yilugan n tira i yellan di tallit-is, deg umedya, llan kra sxedmen (ch) ilmend n yimesli [c], neɣ (gh) ilmend n [ɣ] neɣ (tc) ilmend n (čč)… . Deg yixef wis kraḍ, nesserwes amud i d-nekkes deg umawal n Dali akked yimmuden i d-nekkes deg yal Amawal, ilmend n teẓrewt n tgetnamkit d tmegdiwt i yellan gar-asen. Ar taggara, igemmaḍ sbanen-d belli yella wemgired amegdiwi d ugetnamki yakan s daxel n yiwen n umawal. Agetnamki ama deg yiwen n umawal, deg umedya, deg umawal n Bulifa ad naf yefka-d sin n yinumak (Unité de mesure || Charge d’arme à feu, Coup de feu) i tekcemt (Aɛbar). Ama daɣen ma nesserwes tibaduyin n yiwet n tekcemt gar sin yimawalen, deg umedya di Dali ad naf asexdem n yiwen n unamek ilmend n usbadu n tekcemt asečči (poison), ma di Yug si tama-s, yefka-d kradet n yinumak ilmend n usbadu n tekcemt asečči (I.Sorte de poison. II. Par extension, nourriture ou breuvage détestable. III. S’emploie pour désigner la phtisie). D igemmaḍ-a daɣen i d-nufa mi nesserwes gar imawalen ilmend n timegdiwt imi nezmer ad tt-naf deg yiwen n umawal, deg umedya, di Dali ad d-nemlil asexdem n sin n wawalen n teqbaylit (abeḥnuq/acelliq) ; timigdiwt n tmawalt s daxel n yiwet n tsiwelt ; ilmend n tukcimt n tefransist (chiffon). Am wakken i nezmer ad d naff daɣen timigdiwt n temsislawalt d tesnalɣawalt ama s daxel n yiwen n umawal ama ma nesserwes gar sin neɣ ugar n yimawalen. Ayen i aɣ-yeǧǧan ad d-nessemgired azal n ukkuzet n tsiwlin di tutlayt n teqbaylit. Nwala-d daɣen timegdiwt i yellan gar temnaḍt d tayeḍ acku yiwet n tsawelt tesseḥbaber ɣef umawal anaṣli ma di tayeḍ iruḥ-as, deg umedya, di dali ad naff asexdem n n tkecemt (aqewwas) ; i d-yekkan si taɛrabt, i d-yettwasbadun ilmend n unamek (cercle), ma ɣer Yug ad tnaf yefka-d azal-niḍen i tekcemt n tefransist (cercle), imi aknaw-is di teqbaylit n umawal-a (asarag). D ayen i d-nwala deg waṭas n yimedyaten-niḍen anda llan tsiwlin ideg d-yeqqim wawal anṣli, llant tiyiḍ ala beddlent-tent s ureṭṭal i tessegmawel di tutlayt-ines n yal ass ; meḥsub nessekcem-d awalen ireṭṭalen nerra-ten-id ar lqaleb n tutlayt-nneɣ, deg umedya, abali, afṛuṭwar…. Deg yixef aneggaru n tesleḍt-agi-nneɣ, nga-d tasleḍt i wammud (n yiwalnuten) i d-negmer deg yimawalen imaynuten wid n : Bouamara (2010) d Haddadou (2014). Di leqdic-nsen nwala-d belli mačči ala iwalnuten-nni i d-yettwasnulfan gar (1970-1996) i wumi i d-ulsen, maca ssawḍen ahat ar sin igemmaḍ imeqranen imi d-uwin si tama-nsen daɣen amaynut ; ama d iwalnuten i netteḥwiǧ di tallit-a n yimira ama daɣen d inaw i sqedcen : yella-d usnulfu n wawalen s lmendad n waẓaren i d-yettwakksen seg wawalen n teqbaylit ladɣa s usexdem n tarrayt n usuddem di tuget n tikkal. Asuddem-a, yella-d s usezwer (s yezwiren : im, ames, amy, an, in, …) neɣ s usegri (an, ay, y, …) i nrennu i waẓar deg yiswi ad d-nesnulfu awal amaynut, ama d : ismawen n tigawt (afern, abder,…), ismawen n imeskaren (anaǧǧaw, amsuṭṭaḍ…), ismawen ikmamen (tisenɣit, asečču, …), ismawen imadwanen (anesɣamu), ismawen n wallal (amsedday, amsigres, …), irbiben (imaw, adersan,…). Imseknawalen-a sxedmen daɣen tarrayt n usudes ilmend n usnulfu n wawal amaynut s usdukkel n sin waẓaren n teqbaylit deg umedya asuddes n yisem n wuṭṭun kraḍ d uferdis (et). Yella-d daɣen usexdem n yinaw aynutlay i tikkelt tamezwarut di taɣult-a n usnawal, ayen ahat ara yesbuɣren neɣ ara yessisehlen aselmed tutlayt-a s timmad-is d tutlayt n tyemmat neɣ ahat ugar d tutlayt tunṣibt.

Mots-clès:

Nos services universitaires et académiques

Thèses-Algérie vous propose ses divers services d’édition: mise en page, révision, correction, traduction, analyse du plagiat, ainsi que la réalisation des supports graphiques et de présentation (Slideshows).

Obtenez dès à présent et en toute facilité votre devis gratuit et une estimation de la durée de réalisation et bénéficiez d'une qualité de travail irréprochable et d'un temps de livraison imbattable!

Comment ça marche?
Nouveau
Si le fichier est volumineux, l'affichage peut échouer. Vous pouvez obtenir le fichier directement en cliquant sur le bouton "Télécharger".
Logo Université


Documents et articles similaires:


footer.description

Le Moteur de recherche des thèses, mémoires et rapports soutenus en Algérie

Doctorat - Magister - Master - Ingéniorat - Licence - PFE - Articles - Rapports


©2025 Thèses-Algérie - Tous Droits Réservés
Powered by Abysoft